novità uffici comuni cenni storici
 

L Comprenjorie

L Comprenjorie l'é n ent publich a mez anter la Provinzia Autonoma de Trent e i comuns.

Istituzion di Comprenjories del Trentin

La Provinzia Autonoma de Trent, co la lege provinzièla dai 2 de mèrz del 1964, n. 2, à metù jù l pian urbanistich provinzièl (PUP) dajan valor al raport anter la pianificazion urbanistica e la programazion economica e pervedan te l'art. 20 i comprenjories desche enc de sort consorzièla che met jù, tol sù e met en doura i pians comprenjorièi. Ic se dèsc n statut olache vegn scrit:
a) i comuns che fèsc pèrt del comprenjorie;
b) l'inom tout sù dal comprenjorie medemo;
c) la senta del consorzie.
La lege provinzièla dai 12 de setember del 1967, n. 7 "Aproazion del PUP", te l'art. 3 spartesc l teritorie de la provinzia te diesc comprenjories: l prum l'é l C1 val de la Veisc che tegn ite duc i Comuns de Fascia e de Fiem. I etres comprenjories de la provinzia l'é: C2  - C3  - C4  - C5  - C6  - C7  - C8  - C9  - C10 .

L Comprenjorie de Fascia

I I contrasc' anter la comunitèdes de Fiem e de Fascia per dezider l lech per la senta del Comprenjorie i scomenza via per i prumes egn ‘70. L'Union di Ladins de Fascia porta dant con determinazion de meter sù n Comprenjorie ladin separà da chel de Fiem, e chest aldò de la desferenzes storich – culturèles e sozio - economiches. Per chest projet l moviment ladin l ciapa manaman la aproazion de duc i Comuns de Fascia. Per la Jonta Provinzièla, aboncont, ogne Comprenjorie, per esser percacent e per fèr a na vida che no vegne dat fora competenzes per nia, l cognessa esser metù adum da amàncol 20 mile sentadins. Dò che béleche duc i consees de comun de Fascia, per protesta, domana de passèr sot la Provinzia Autonoma de Busan, per poder se emprevaler del medemo stravardament di ladins de Badia e de Gherdena, co la lege provinzièla dai 16 de aost del 1977, n. 16 ("Aproazion de variantes al PUP"), te l'art. 3 vegn pervedù zacan de meter sù l Comprenjorie de Fascia, che ciapa la sigla C11, che tol ite i teritories di comuns de Ciampedel, Cianacei, Mazin, Moena, Poza, Soraga e Vich.

L'organisazion del Comprenjorie

L comprenjorie l'é n ent de derit publich. A chest ge vegn metù en doura duta la normes de lege che revèrda la comunitèdes da mont. L comprenjorie fèsc la funzions de programazion de la despojizion urbanistica e del svilup economich. L fèsc la funzions che ge é dat sù da leges de la provinzia, o che aboncont ge é stat dat sù dai comuns o dai consorzies che aministrea l'èghes di raions da mont aldò de la leges en doura. "L pel, amò apede, meter en esser ogne autra scomenzadiva e atività outa a sostegnir la crescimonia zivila e economich-sozièla de la popolazions, a renforzèr la unità, l sentiment de partegnuda e la partezipazion, se cruzian per se recognoscer enstessa desche comunanza che à si enteresc e si obietives, tel chèder de la comunanza provinzièla più grana." (Decret del President de la Jonta Provinzièla dai 9 de november del 1981, n. 20-60/legisl.)

L statut del Comprenjorie Ladin de Fascia.
Col Decret del President de la Jonta Provinzièla dai 4 de otober del 1978, n. 2137 vegn aproà l statut del Comprenjorie Ladin de Fascia.
L’art. 2 stabilesc l'inom ofizièl "Comprenjorie Ladin de Fascia", l soul, anter i undesc comprenjories del pian urbanistich provinzièl, che à na spezificazion etnica.
L’art. 3 moscia la finalitèdes de l'ent che - estra che cheles de duc i etres comprenjories - se cruzia del svilup e del sostegn de la ziviltà ladina, de chela che l'é na esprescion, stravardan la tradizion e la usanzes e se sproan amò apede de meter en doura e de miorèr chel che perveit la costituzion e la despojizions de lege outes al ben del grop linguistich ladin.

 
   
italiano ladin
lingua italiana lingua ladina
   

 

 

 

Region e Provinzia

I etres Comprenjories del Trentin

Design Fassa Media Comunicazioni Canazei