| |
L Comprenjorie
L Comprenjorie l'é n ent publich a mez anter la Provinzia
Autonoma de Trent e i comuns.
Istituzion di Comprenjories del Trentin
La
Provinzia Autonoma de Trent, co la lege provinzièla dai 2
de mèrz del 1964, n. 2, à metù jù l
pian urbanistich provinzièl (PUP) dajan valor al raport anter
la pianificazion urbanistica e la programazion economica e pervedan
te l'art. 20 i comprenjories desche enc de sort consorzièla
che met jù, tol sù e met en doura i pians comprenjorièi.
Ic se dèsc n statut olache vegn scrit:
a) i comuns che fèsc pèrt del comprenjorie;
b) l'inom tout sù dal comprenjorie medemo;
c) la senta del consorzie.
La lege provinzièla dai 12 de setember del 1967, n. 7 "Aproazion
del PUP", te l'art. 3 spartesc l teritorie de la provinzia
te diesc comprenjories: l prum l'é l C1 val de la Veisc che
tegn ite duc i Comuns de Fascia e de Fiem. I etres comprenjories
de la provinzia l'é: C2 - C3 - C4 - C5
- C6 - C7 - C8 - C9 - C10 .
L Comprenjorie de Fascia
I
I contrasc' anter la comunitèdes de Fiem e de Fascia per dezider
l lech per la senta del Comprenjorie i scomenza via per i prumes egn
‘70. L'Union di Ladins de Fascia porta dant con determinazion
de meter sù n Comprenjorie ladin separà da chel de Fiem,
e chest aldò de la desferenzes storich – culturèles
e sozio - economiches. Per chest projet l moviment ladin l ciapa manaman
la aproazion de duc i Comuns de Fascia. Per la Jonta Provinzièla,
aboncont, ogne Comprenjorie, per esser percacent e per fèr
a na vida che no vegne dat fora competenzes per nia, l cognessa esser
metù adum da amàncol 20 mile sentadins. Dò che
béleche duc i consees de comun de Fascia, per protesta, domana
de passèr sot la Provinzia Autonoma de Busan, per poder se
emprevaler del medemo stravardament di ladins de Badia e de Gherdena,
co la lege provinzièla dai 16 de aost del 1977, n. 16 ("Aproazion
de variantes al PUP"), te l'art. 3 vegn pervedù zacan
de meter sù l Comprenjorie de Fascia, che ciapa la sigla C11,
che tol ite i teritories di comuns de Ciampedel, Cianacei, Mazin,
Moena, Poza, Soraga e Vich. L'organisazion del Comprenjorie
L comprenjorie l'é n ent de derit publich. A chest ge vegn
metù en doura duta la normes de lege che revèrda la
comunitèdes da mont. L comprenjorie fèsc la funzions
de programazion de la despojizion urbanistica e del svilup economich.
L fèsc la funzions che ge é dat sù da leges
de la provinzia, o che aboncont ge é stat dat sù dai
comuns o dai consorzies che aministrea l'èghes di raions
da mont aldò de la leges en doura. "L pel, amò
apede, meter en esser ogne autra scomenzadiva e atività outa
a sostegnir la crescimonia zivila e economich-sozièla de
la popolazions, a renforzèr la unità, l sentiment
de partegnuda e la partezipazion, se cruzian per se recognoscer
enstessa desche comunanza che à si enteresc e si obietives,
tel chèder de la comunanza provinzièla più
grana." (Decret del President de la Jonta Provinzièla
dai 9 de november del 1981, n. 20-60/legisl.)
L statut
del Comprenjorie Ladin de Fascia.
Col Decret del President de la Jonta Provinzièla dai 4 de
otober del 1978, n. 2137 vegn aproà l statut del Comprenjorie
Ladin de Fascia.
L’art. 2 stabilesc l'inom ofizièl "Comprenjorie
Ladin de Fascia", l soul, anter i undesc comprenjories del
pian urbanistich provinzièl, che à na spezificazion
etnica.
L’art. 3 moscia la finalitèdes de l'ent che - estra
che cheles de duc i etres comprenjories - se cruzia del svilup e
del sostegn de la ziviltà ladina, de chela che l'é
na esprescion, stravardan la tradizion e la usanzes e se sproan
amò apede de meter en doura e de miorèr chel che perveit
la costituzion e la despojizions de lege outes al ben del grop linguistich
ladin.
|
|
 |
Region e Provinzia
I etres Comprenjories del Trentin
|
|
|
|