| |
Comun de Cianacei
aut. 1.465 m.
spersa kmq 67,20 |
 |
| Direzion |
Strèda Roma 12 |
| Telefon |
0462 605601 |
| Fax |
0462 605640 |
| Email |
segreteria@comune.canazei.tn.it |
| Frazions |
Penìa - Dèlba - Cianacei - Gries |
| Sentadins |
1.865 (31.12.2008) |
| Ofizies |
Dal lunesc al vender 08.30 - 12.00 |
| Ombolt |
De mèrtesc 9.00 - 10.00
De jebia 11.00 - 12.00 |
|
| |
|
La Jonta |
|
| ASSESSOR |
COMPETENZES |
| Mariano Cloch |
Ombolt, bilanz, urbanistica, edilizia |
| Michele Verra / Thomas Amplaz |
viabilità, lurieres publics |
| Remigio Iori |
turism e personal |
| Lara Brunel |
cultura, istruzion, sanità |
| Enzo Iori |
ativitèdes economiches, sport |
L paìsc
Con na popolazion de 1855 jent l'é logà a 1.465 m./s.l.m.;
fazilmenter l'é l paìsc più cognosciù
de la Val per chel che vèrda l turism, ajache l'é
apede ai jouves dolomitics (Pordoi, Sela, Fedaa) e al zis gran raion
da jir coi schi che se pel arjonjer sorì da Cianacei, estra
sia strutures modernes e sorides. Su la strèda per jir ta
Cianacei, sobito dò Ciampedel, l'é n post olache la
Val la se slèria e da aló se pel veder zis delvers
l "Gran Vernel" con si giaceés.
L
prum pìcol paìsc che se troa canche se va en sù
l'é Gries, na frazion de Cianacei. La gejiola de la Madona
de la Neif, del 1595, con sie carateristich ciampanil fat a cigola,
moscia sul parei a sud na fegura de Sèn Crestofol del 1700
(n soget che se troa man a man da spes ti depenc sui mures de la
Val de Fascia) che se peissa che l sie stat depent da Valentino
Rovisi, fì de na familia da Gherdena che se aea plindernà
a Moena e che anter l 1728 e l 1750 l'é stat a scola dal
Tiepolo a Venezia. L pìcol tempie gotich l'é stat
restaurà desche l'originèl e orì endò
da nef a la jent del 1979. Aló apede, de gran enteress, l'é
la veia cèses de Magoa fates sù del 1600. Semper te
la frazion de Gries troon la gejia neva dedichèda al Sacro
Cher e fata sù endèna la seconda vera. La Gejia de
Sèn Florian, che l vèrda via dal fech, la é
stata fata sù del 1500. La pìcola gejia, olache se
pel mirèr i utères de stil baroch, da pech comedèda,
con sie bel depent a fresch che vèrda envers nord che moscia
la fegura de Sèn Florian e zis bie ujes de bron, la é
semper orida per la jent.
L' autra frazions del Comun de Cianacei l'é: Dèlba,1.517
m/s.l.m.
L'é una de la vejinanzes de la veia régola medievala
e la é loghèda a man cencia de la Veisc. La gejia
la é dedichèda a Sènt Antone; la é stata
sagrèda l 1 de messèl del 1561 dal Piscop de Belun
Biagio Aliprandini, che te chel moment l'era al post de chel de
Persenon. La gejia é stata fata sù tel stil gotich,
con n ciampanil che se slongia envers l ciel; fazilmenter i à
scomenzà a la fèr sù ti prumes egn del 1400,
sora n teren olache jà dant l'era n lech olà jir a
preèr, e tel cors di centenées l'à passà
fora desvalives comedamenc e jontes. A Dèlba l'é la
senta de la Direzion e de la Aministrazion de la Azienda de Promozion
Turistica de la Val de Fascia e l cognosciù stadie de la
giacia corì olache per doi outes l'é stat endrezà
l campionat del mond de hockey.
Penia,
1.555 m./s.l.m. (sie inom l vegn cà da l'agetif "pendivus"
= ert e donca paìsc su per n ert) L paìsc, pojà
su la doi spones del ruf de Dolèda, l'é dominà
da la gejia di Sènc Bastian e Roch che la é stata
sagrèda ai 3 de aost del 1562 dal Piscop de Belun. L frabicat
l'é stat fat sù tel stil gotich con n ciampanil a
cigola; de stil rinascimentèl l'é enveze i doi utères
depenc a "mèrmol faus".
Amò più n aut a 1.631 e a 1.673 m. l'é Lorenz
e Vera, i doi paìjes più auc de duta la Val olache
no se pel ruèr coi mesi a motor ma da olache se pel godèr
na veduda unica del gran Vernel. Se l'é vera che Cianacei
à abù na gran fortuna economica de gra al gran svilup
turistich portà dant da strutures de sport e de svàmpol
(nodadoa e sauna orides a la jent, stadie de la giacia a Dèlba,
zis moderns impianc portamont) l'é ence vera che, mascima
te la frazions de Dèlba e Penìa, vegn tegnù
sù la usanzes da na outa, de gra ence ai gropes de cultura
e de folclor che ogne an met endò en esser, te momenc particolères,
la festes e la usitèdes da na outa.
Foto fassanews.com |
|
|