il comprensorio novità gli uffici cenni storici
Moena Soraga Vigo di Fassa Pozza di Fassa Mazzin Campitello di Fassa
 

Comun de Cianacei

aut. 1.465 m.
spersa kmq 67,20

 

Direzion Strèda Roma 12
Telefon 0462 605601
Fax 0462 605640
Email segreteria@comune.canazei.tn.it
Frazions Penìa - Dèlba - Cianacei - Gries
Sentadins 1.865 (31.12.2008)
Ofizies Dal lunesc al vender 08.30 - 12.00
Ombolt De mèrtesc 9.00 - 10.00
De jebia 11.00 - 12.00
   

La Jonta

 
ASSESSOR COMPETENZES
Mariano Cloch Ombolt, bilanz, urbanistica, edilizia
Michele Verra / Thomas Amplaz viabilità, lurieres publics
Remigio Iori turism e personal
Lara Brunel cultura, istruzion, sanità
Enzo Iori ativitèdes economiches, sport

L paìsc

Con na popolazion de 1855 jent l'é logà a 1.465 m./s.l.m.; fazilmenter l'é l paìsc più cognosciù de la Val per chel che vèrda l turism, ajache l'é apede ai jouves dolomitics (Pordoi, Sela, Fedaa) e al zis gran raion da jir coi schi che se pel arjonjer sorì da Cianacei, estra sia strutures modernes e sorides. Su la strèda per jir ta Cianacei, sobito dò Ciampedel, l'é n post olache la Val la se slèria e da aló se pel veder zis delvers l "Gran Vernel" con si giaceés.

L prum pìcol paìsc che se troa canche se va en sù l'é Gries, na frazion de Cianacei. La gejiola de la Madona de la Neif, del 1595, con sie carateristich ciampanil fat a cigola, moscia sul parei a sud na fegura de Sèn Crestofol del 1700 (n soget che se troa man a man da spes ti depenc sui mures de la Val de Fascia) che se peissa che l sie stat depent da Valentino Rovisi, fì de na familia da Gherdena che se aea plindernà a Moena e che anter l 1728 e l 1750 l'é stat a scola dal Tiepolo a Venezia. L pìcol tempie gotich l'é stat restaurà desche l'originèl e orì endò da nef a la jent del 1979. Aló apede, de gran enteress, l'é la veia cèses de Magoa fates sù del 1600. Semper te la frazion de Gries troon la gejia neva dedichèda al Sacro Cher e fata sù endèna la seconda vera. La Gejia de Sèn Florian, che l vèrda via dal fech, la é stata fata sù del 1500. La pìcola gejia, olache se pel mirèr i utères de stil baroch, da pech comedèda, con sie bel depent a fresch che vèrda envers nord che moscia la fegura de Sèn Florian e zis bie ujes de bron, la é semper orida per la jent.

L' autra frazions del Comun de Cianacei l'é: Dèlba,1.517 m/s.l.m.
L'é una de la vejinanzes de la veia régola medievala e la é loghèda a man cencia de la Veisc. La gejia la é dedichèda a Sènt Antone; la é stata sagrèda l 1 de messèl del 1561 dal Piscop de Belun Biagio Aliprandini, che te chel moment l'era al post de chel de Persenon. La gejia é stata fata sù tel stil gotich, con n ciampanil che se slongia envers l ciel; fazilmenter i à scomenzà a la fèr sù ti prumes egn del 1400, sora n teren olache jà dant l'era n lech olà jir a preèr, e tel cors di centenées l'à passà fora desvalives comedamenc e jontes. A Dèlba l'é la senta de la Direzion e de la Aministrazion de la Azienda de Promozion Turistica de la Val de Fascia e l cognosciù stadie de la giacia corì olache per doi outes l'é stat endrezà l campionat del mond de hockey.

Penia, 1.555 m./s.l.m. (sie inom l vegn cà da l'agetif "pendivus" = ert e donca paìsc su per n ert) L paìsc, pojà su la doi spones del ruf de Dolèda, l'é dominà da la gejia di Sènc Bastian e Roch che la é stata sagrèda ai 3 de aost del 1562 dal Piscop de Belun. L frabicat l'é stat fat sù tel stil gotich con n ciampanil a cigola; de stil rinascimentèl l'é enveze i doi utères depenc a "mèrmol faus".
Amò più n aut a 1.631 e a 1.673 m. l'é Lorenz e Vera, i doi paìjes più auc de duta la Val olache no se pel ruèr coi mesi a motor ma da olache se pel godèr na veduda unica del gran Vernel. Se l'é vera che Cianacei à abù na gran fortuna economica de gra al gran svilup turistich portà dant da strutures de sport e de svàmpol (nodadoa e sauna orides a la jent, stadie de la giacia a Dèlba, zis moderns impianc portamont) l'é ence vera che, mascima te la frazions de Dèlba e Penìa, vegn tegnù sù la usanzes da na outa, de gra ence ai gropes de cultura e de folclor che ogne an met endò en esser, te momenc particolères, la festes e la usitèdes da na outa.

Foto fassanews.com

 
 

 

Design Fassa Media Comunicazioni Canazei