il comprensorio novità gli uffici cenni storici
Moena Soraga Vigo di Fassa Pozza di Fassa Mazzin canazei
 

Comun de Ciampedel

aut 1.448 m.
spersa kmq 25,09

 

Direzion Strèda Dolomites 44
Telefon 0462 750330
Fax 0462 750437
Email comune.campitello@tin.it
Sentadins 739 (31.12.2008)
   

Ofizies

 
   
Servijes Anagrafics dal lunesc al vender 08.30 - 12.00 de lunesc e de mercol 14.30 - 15.30
Ofize Tecnich dal lunesc al vender 08.30 - 12.00    
Polizia de Comun dal lunesc al vender 12.00 - 12.30    
Etres ofizies dal lunesc al vender 08.30 - 12.00    
   

La Jonta

 
   
ASSESSOR COMPETENZES

Renzo Valentini

Ombolt, urbanistica e viabilità
Martino Boso Vizeombolt, sport, comerz, cultura e comunicazions
Stefano Sommavilla lurieres publics, personal e teritorie
Matteo Riz turism, ativitèdes economiches, agricoltura e artejanat
Flaviano Riz istruzion e ativitèdes sozièles

L paìsc

Sie inom ladin l'é n diminutif che vegn dal latin "campus" = ciamp; l paìsc l'é a 1.448 m / s.l.m. e l'à 747 sentadins. Sora l paìsc l'é Col Rodela, che vegn ence nominà "barcon de la Dolomites" per la veduda maraveousa che se pel goder, e se l pel arjonjer da Ciampedel sù co na forenadoa zis moderna. Envers nord se pel veder duta la cedena de Saslonch, envers nord-est se pel mirèr l Sas Pordoi, l Sela e la Marmolèda. La Val Duron l'é n bel lech olà fèr na raida, ajache la é piena de fiores da mont; l'é la Val che stèsc te anter l Grop del Ciadenac e chel del Saslonch. Jà ti tempes veiores la vegnìa durèda da la comunanza de Ciampedel per jir a mont co la besties e per se enjignèr l fen. La Val Duron la va envers la mont de Sousc: chesta strèda vegnìa durèda jà te la preistoria desche coleament per l comerz co la popolazions de Sousc, Ciastelrot e Dier.

La gejia, dedichèda ai Sènc Felip e Giacum, l'é una de la più veies de la Val e la vegn nominèda per la pruma outa te n document del 1245. La é stata fata sù tel stil gotich del 1525. L parei che vèrda a sud, apede etres depenc a fresch, l'é ence fornì da n Sèn Crestofol zis gran fat sù del 1689.

Pian l'é na carateristica frazion da mont, ades stravardèda per chel che revèrda l'ambient e l'urbanistica, e l'é n veie paìsc olache l'agricoltura e l lurier da pèster dajea da viver a sia jent. L'é logà su per la rives sora l paìsc de Ciampedel a 1.540 metres. Ciampedel l'é stat l prum zenter turistich-alpinistich de la Val de Fascia, coi hotìe "Mulino" e "Agnello d'oro". Ben cognosciù tel mond scientifich internazionèl (vedù sia emportanza geologica), l'é stat te la seconda metà de l'800 l lech da olache i pontèa demez per duta la esplorazions ti gropes dolomitics dintornvìa.

Foto fassanews.com

 
 

 

Design Fassa Media Comunicazioni Canazei