| |
Comun de Mazin
aut 1.372 m.
spersa kmq 23,69 |
 |
Ofizies |
|
| |
|
| Servijes Anagrafics |
dal lunesc al vender |
08.00 - 12.00 |
| Ofize di Conc |
dal lunesc al vender |
09.00 - 12.00 |
| Ofize de la Stéores |
dal lunesc al vender |
08.00 - 12.00 |
| |
|
La Jonta |
|
| |
|
| ASSESSOR |
COMPETENZES |
| Fausto Castelnuovo |
Ombolt, rbanistica, lurieres publics, bilanz |
| Vittorio Depaoli |
Vizeombolt, agricoltura, bosc', mèlghes
e pèscoi |
| Rinaldo Bernard |
sanità, patrimonie, manutenzion ordenèra |
| Carlo Deluca |
comerz, artejanat, sport, studafech |
| Elisa Tommasello |
cultura e istruzion |
| |
|
L paìsc
L'é
l comun più pìcol de la Val, con si 455 sentadins
sparpagné anter Mazin, Ciampestrin e Fontanac, paìjes
che se scontra un dò l'auter te chela che se va envers Cianacei,
a 1.372 m/slm. Dal paìsc la veduda la va da nord est olache
se veit Sas Pordoi e l Grop de Sela enscin a Sas da les Doudesc
a sud. L'inom del paìsc l'à na naa pech segura e mìngol
senestra; aboncont somea che l vegne cà da "Mazung"
na parola todescia che vel dir atività del molin, n lech
olache l'é logà desvalives molins a èga; amò
ades se pel veder enlongia jù l Ruf de Udai i resc' de la
sies e di molins che vegnìa fac jir dal ruf amò al
scomenz del centené passà. La gejia de Sènta
Maria Madalena, declarèda del 1802 espositura de la Pieif
de Fascia, la é del 1500.
Da
Mazin se pel pontèr demez per fèr raides zis beles:
la Val de Antermoa che porta al grop del Ciadenac de Antermoa, l'é
na val duta ciavèda fora te la dolomia ladinica. Jun fon
l'é n pìcol lèch (l lèch de Antermoa,
m. 2.497) leà a veia contìes ladines. La Val de Udai,
fona e serèda ite tel toch più aut, la segna l confin
anter i sasc vulcanics e la dolomia.
La frazions de Mazin l'é Ciampestrin (da l'agetif latin
"campester" = de ciamp) e Fontanac (da "fontana"
= fontèna) che vel dir che l'é n teren da èghes;
l'é un di topònims più veies de la Val de Fascia,
jà troà te n document del 1142 olache l'era scrit
desche "Vundenates".
Foto fassanews.com |
|
|