| |
Comun de Moena
aut. 1.184 m.
spersa: kmq 82,70 |
 |
| |
|
|
|
|
Ofizies |
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
| Servijes Anagrafics |
dal lunesc al vender
|
08.30 - 12.00 |
lunesc e mércol |
14.00 - 15.00 |
Secretariat |
dal lunesc al vender |
09.00 - 12.30 |
lunesc e mércol |
14.00 - 15.00 |
| Ofize di Conc |
dal lunesc al vender |
09.00 - 12.00 |
lunesc e mércol |
14.00 - 15.00 |
Ofize de la Stéores
|
dal lunesc al vender |
09.00 - 12.30 |
|
|
Ofize Tecnich Urbanistich
|
dal lunesc al vender |
09.00 - 12.00 |
|
|
Comerz e Turism |
dal lunesc al vender |
09.00 - 12.30 |
lunesc e mércol |
14.00 - 15.00 |
Polizìa de Comun |
dal lunesc al vender |
09.00 - 12.00 |
|
15.00 - 18.00 |
| Cèsa di Libres |
dal mèrtesc al vender
|
10.00 - 12.00
15.00 - 19.00 |
lunesc |
15.00 - 19.00 |
| |
|
La Jonta |
|
| |
|
| ASSESSOR |
COMPETENZES |
| Riccardo Franceschetti |
Ombolt, urbanistica, personal, bilanz e turism |
| Giancarlo Ramus |
lurieres publics ambient, fontènes energetiches |
| Ilaria Chiocchetti |
cultura, afares sozièi, valiva oportunitèdes,
politiches per i joegn |
| Alberto Kostner |
Vizeombolt, agricoltura, bosc', bilanz e turism |
| Luca Rigoni |
comerz, sanità, politihes per la sanità, viabilità,
trasporc, aredament urban |
| |
|
L paìsc
Na
outa l'aea inom Mojena, dal térmen latin "mollis"
che vel dir "teren tumech, moa o paluf" e l'é,
tel vegnir en sù, l prum paìsc del Comprenjorie Ladin
de Fascia. Enceben che per chel che vèrda l lengaz la fèsc
pèrt del raion ladin, la é ence pèrt, jà
dal 1100, de la Magnifica Comunità de Fiem. L paìsc
l'é a 1.184 m/slm e aló stèsc 2607 sentadins
che la l fèsc doventèr l paìsc con più
jent te duta la Val. L nasc tel pont olache l ruf de Costalongia
e l ruf de S. Pelegrin se trèsc te la Veisc. Un di frabicac
più veies del paìsc l'é la gejia de Sèn
Borcan (presciapech 1025) che l vèrda via i boschieres. De
valuta l'é l celor de legn tegnù sù da statues;
ence i depenc a fresch i é n muie enteressanc ajache i é
del 1400, apede a la teiles. Chela de Sèn Borcan l'é
stat la pruma curazìa de Moena enscin al 1164, canche l'é
vegnù sagrà dal Prinzip Piscop de Trent Adalpreto
II la gejia de Sèn Vile, l patron del paìsc. Te chesta
gejia se pel mirèr desvaliva operes del pitor da Moena Valentino
Rovisi (1715 - 1738), stat n scolé del Tiepolo a Venezia.
Da vijitèr, al scomenz de la val del Ruf de Costalongia,
l'é ence la gejiola dedichèda a la Madona dai set
dolores chiamèda ence "La Madonina" (1713).
Sòrt m. 1256/s.l.m. (dal latin"sortis", che fossa
desche dir teren de ben comun, tirà a la brusca) la é
a un km da Moena. Sia pìcola gejia, col ciampanil a cigola,
la é dedichèda al patron Sèn Giosef. Daìte
se pel mirèr depenc a fresch che se peissa che i sie stac
fac da Rovisi.
Someda
m. 1.265/s.l.m. l'é la frazion più veia de Moena e
la é dalonc presciapech 1 km dal paìsc. Sie inom vegn
cà da la jonta de "so" o "sot" co l'inom
de mont "Meda". La é te na posizion zis bela co
la veduda del Latemar e del Ciadenac. La gejia, fata sù entorn
l 1530, la é dedichèda ai Sènc Fabian, Bastian
e Roch che i é stac depenc vindò l'utèr, fazilmenter
dal pitor da Moena Rovisi.
Forn m. 1.168/s.l.m., dal latino "Furnus" (forn, olache
vegnìa delegà i metèi). Se scontra chest paìsc
te chela che se vegn en sù da Pardac; l'é la frazion
più en jù de Moena, la é dalonc presciapech
4 km e aló vegn rejonà l fiamac. La gejia é
dedichèda a S. Lazer. A Forn l'é nasciù, del
1788, l congnosciù botanich Francesco Facchini, mort a Vich
del 1852. Da Forn se pel ruèr a la carateristica frazions
de Medil (1636 m./s.l.m.) e Penìa (1468 m ./s.l.m.). Ciantons
tipics e carateristics é chi de "Ciajeole" (olache
l'é nasciù l paìsc), de "Pecé"
e de "Turchia" (sie inom no vegn pa ca da chel Stat, ma
piutost dai tòrcoi che na outa i era aló per l'atività
de artejanat).
Foto fassanews.com |
|
|