il comprensorio novità gli uffici cenni storici
Soraga Vigo di Fassa Pozza di Fassa Mazzin Campitello di Fassa Canazei
 

Comun de Moena

aut. 1.184 m.
spersa: kmq 82,70

 

Direzion Piaz de Sotegrava 20
Telefono 0462 573141
Fax 0462 574366
Email segreteria@comune.moena.tn.it
Sit Internet www.comune.moena.tn.it
Frazions Forn - Sort - Someda - Pecé
Sentadins 2.663 (31.12.2008)
         

Ofizies

       
         
Servijes Anagrafics dal lunesc al vender
08.30 - 12.00 lunesc e mércol
14.00 - 15.00
Secretariat
dal lunesc al vender
09.00 - 12.30 lunesc e mércol 14.00 - 15.00
Ofize di Conc dal lunesc al vender 09.00 - 12.00 lunesc e mércol 14.00 - 15.00
Ofize de la Stéores
dal lunesc al vender
09.00 - 12.30    
Ofize Tecnich Urbanistich
dal lunesc al vender
09.00 - 12.00    
Comerz e Turism
dal lunesc al vender
09.00 - 12.30 lunesc e mércol 14.00 - 15.00
Polizìa de Comun
dal lunesc al vender
09.00 - 12.00   15.00 - 18.00
Cèsa di Libres dal mèrtesc al vender
10.00 - 12.00
15.00 - 19.00
lunesc 15.00 - 19.00
   

La Jonta

 
   
ASSESSOR COMPETENZES
Riccardo Franceschetti Ombolt, urbanistica, personal, bilanz e turism
Giancarlo Ramus lurieres publics ambient, fontènes energetiches
Ilaria Chiocchetti cultura, afares sozièi, valiva oportunitèdes, politiches per i joegn
Alberto Kostner Vizeombolt, agricoltura, bosc', bilanz e turism
Luca Rigoni comerz, sanità, politihes per la sanità, viabilità, trasporc, aredament urban
   

L paìsc

Na outa l'aea inom Mojena, dal térmen latin "mollis" che vel dir "teren tumech, moa o paluf" e l'é, tel vegnir en sù, l prum paìsc del Comprenjorie Ladin de Fascia. Enceben che per chel che vèrda l lengaz la fèsc pèrt del raion ladin, la é ence pèrt, jà dal 1100, de la Magnifica Comunità de Fiem. L paìsc l'é a 1.184 m/slm e aló stèsc 2607 sentadins che la l fèsc doventèr l paìsc con più jent te duta la Val. L nasc tel pont olache l ruf de Costalongia e l ruf de S. Pelegrin se trèsc te la Veisc. Un di frabicac più veies del paìsc l'é la gejia de Sèn Borcan (presciapech 1025) che l vèrda via i boschieres. De valuta l'é l celor de legn tegnù sù da statues; ence i depenc a fresch i é n muie enteressanc ajache i é del 1400, apede a la teiles. Chela de Sèn Borcan l'é stat la pruma curazìa de Moena enscin al 1164, canche l'é vegnù sagrà dal Prinzip Piscop de Trent Adalpreto II la gejia de Sèn Vile, l patron del paìsc. Te chesta gejia se pel mirèr desvaliva operes del pitor da Moena Valentino Rovisi (1715 - 1738), stat n scolé del Tiepolo a Venezia. Da vijitèr, al scomenz de la val del Ruf de Costalongia, l'é ence la gejiola dedichèda a la Madona dai set dolores chiamèda ence "La Madonina" (1713).

Sòrt m. 1256/s.l.m. (dal latin"sortis", che fossa desche dir teren de ben comun, tirà a la brusca) la é a un km da Moena. Sia pìcola gejia, col ciampanil a cigola, la é dedichèda al patron Sèn Giosef. Daìte se pel mirèr depenc a fresch che se peissa che i sie stac fac da Rovisi.

Someda m. 1.265/s.l.m. l'é la frazion più veia de Moena e la é dalonc presciapech 1 km dal paìsc. Sie inom vegn cà da la jonta de "so" o "sot" co l'inom de mont "Meda". La é te na posizion zis bela co la veduda del Latemar e del Ciadenac. La gejia, fata sù entorn l 1530, la é dedichèda ai Sènc Fabian, Bastian e Roch che i é stac depenc vindò l'utèr, fazilmenter dal pitor da Moena Rovisi.

Forn m. 1.168/s.l.m., dal latino "Furnus" (forn, olache vegnìa delegà i metèi). Se scontra chest paìsc te chela che se vegn en sù da Pardac; l'é la frazion più en jù de Moena, la é dalonc presciapech 4 km e aló vegn rejonà l fiamac. La gejia é dedichèda a S. Lazer. A Forn l'é nasciù, del 1788, l congnosciù botanich Francesco Facchini, mort a Vich del 1852. Da Forn se pel ruèr a la carateristica frazions de Medil (1636 m./s.l.m.) e Penìa (1468 m ./s.l.m.). Ciantons tipics e carateristics é chi de "Ciajeole" (olache l'é nasciù l paìsc), de "Pecé" e de "Turchia" (sie inom no vegn pa ca da chel Stat, ma piutost dai tòrcoi che na outa i era aló per l'atività de artejanat).

Foto fassanews.com

 
 

 

Design Fassa Media Comunicazioni Canazei