| |
Comun de Vich
aut. 1.382 m.
spersa: kmq 26,69 |
 |
Uffici |
|
| |
|
|
| Servijes Anagrafics |
dal lunesc al vender |
08.00 - 12.00 |
| Tecnich |
de lunesc - mercol - jebia |
08.30 - 11.30 |
| Ombolt |
de lunesc - mercol - jebia |
09.00 - 10.00 |
| |
|
La Jonta |
|
| |
|
| ASSESSOR |
COMPETENZES |
| Franco Lorenz |
Ombolt, politiches de la familia, ambient e urbanistica
|
| Giorgio Mazzel |
Vizeombolt, lurieres publics |
| Andrea Rizzi |
turism e cultura |
| Manuel Ghetta |
politiches de bilanz |
| Sergio Weiss |
artejanat, sociazions |
L paìsc
Dal
latin "vicus" = paìsc, Vich l'é logà
a 1.382 m./s.l.m. e l'à presciapech 1.076 jent. L'é
l paìsc più emportant per storia, politica, religion
e ziviltà de chela che l'era la Comunità Generèla
de Fascia. L'era la senta di massées de cort, di capitans
e di giudizi de la val, estra che di piovans, descheche testimoniea
l'inom de la gejia de Sèn Jan: "La Pieif", l zenter
religious de regoeta de la "plebs", de la jent, de duta
la Val.
La gejia de Sèn Jan, fata sù a la fin del 1400 descheche
se la veit ades, l'é stat la gejia "mère"
de duta la gejies de Fascia, fates sù dutes anter la pruma
e la seconda metà del 1500. Aló ruèa duc i
cristiegn de la Comunità Fascèna per la gran festes
religiouses e per i bàtumes. L frabicat l'é stat fat
tel stil gotich-alpin con n ciampanil aut e spiz. Daìte,
sui parees enlongia jù utèr se pel mirèr doi
gregn depenc a fresch de scola tiroleisa: un de chisc l'é
stat fat del 1498 e l moscia momenc de la vita de Sèn Jan.
L'utèr l'é de stil neogotich e l'é stat fat
entorn la fin del 1800.
La gejia de Sènt Ugèna, la patrona de Fascia, l'é
dassen l "santuarie" de la Val e l'é logà
sul piz più aut del ciaslir sora Vich. L prum document che
conferma sia esistenza l'é del 1237, e la é stata
sagrèda del 1452. L'é da mirèr i desvalives
depenc a fresch tant de fora che daìte. Apede la gejia de
Sènt Ugèna l'é la capela de Sèn Moriz,
che somea che sie l frabicat religious più veie de la Val
amó en pe.
A
Vich, te la frazion de Sèn Jan, l'é logà l'Istitut
Culturèl Ladin "Majon di Fascegn" e l Museo Ladin.
N muie carateristiches e particolères l'é la frazions
de Valongia (dal latin "vallis longa") a 1,5 km dal zenter,
co la cèses binèdes adum dintorn la bela gejiola del
1700 dedichèda a Sèn Jan Nepomuzen e Tamion ( fazile
dal latin tabulatum = costruzion fata de brees de legn, donca per
ladin tobià, bait da mont). L pìcol paisc, con na
gejiola del 1600, dedichèda a la Sènta Trinità,
l'é logà te n post maraveous da olache se pel veder
jù duta la Val de Sot. L paìsc l'é dalonc presciapech
4 km da Vich su la strèda per jir forin Mont de Vich.
Foto fassanews.com |
|
|