il comprensorio novità gli uffici cenni storici
Moena Soraga Pozza di Fassa Mazzin Campitello di Fassa canazei
 

Comun de Vich

aut. 1.382 m.
spersa: kmq 26,69

 

Direzion Strèda Rezia 12
Telefon 0462 764182
Fax 0462 764400
Email protocollo@comunedivigo.net
Sito Internet www.comunedivigo.net
Sentadins 1.162 (31.12.2008)

Uffici

 
     
Servijes Anagrafics dal lunesc al vender 08.00 - 12.00
Tecnich de lunesc - mercol - jebia 08.30 - 11.30
Ombolt de lunesc - mercol - jebia 09.00 - 10.00
   

La Jonta

 
   
ASSESSOR COMPETENZES
Franco Lorenz Ombolt, politiches de la familia, ambient e urbanistica
Giorgio Mazzel Vizeombolt, lurieres publics
Andrea Rizzi turism e cultura
Manuel Ghetta politiches de bilanz
Sergio Weiss artejanat, sociazions

L paìsc

Dal latin "vicus" = paìsc, Vich l'é logà a 1.382 m./s.l.m. e l'à presciapech 1.076 jent. L'é l paìsc più emportant per storia, politica, religion e ziviltà de chela che l'era la Comunità Generèla de Fascia. L'era la senta di massées de cort, di capitans e di giudizi de la val, estra che di piovans, descheche testimoniea l'inom de la gejia de Sèn Jan: "La Pieif", l zenter religious de regoeta de la "plebs", de la jent, de duta la Val.
La gejia de Sèn Jan, fata sù a la fin del 1400 descheche se la veit ades, l'é stat la gejia "mère" de duta la gejies de Fascia, fates sù dutes anter la pruma e la seconda metà del 1500. Aló ruèa duc i cristiegn de la Comunità Fascèna per la gran festes religiouses e per i bàtumes. L frabicat l'é stat fat tel stil gotich-alpin con n ciampanil aut e spiz. Daìte, sui parees enlongia jù utèr se pel mirèr doi gregn depenc a fresch de scola tiroleisa: un de chisc l'é stat fat del 1498 e l moscia momenc de la vita de Sèn Jan. L'utèr l'é de stil neogotich e l'é stat fat entorn la fin del 1800.
La gejia de Sènt Ugèna, la patrona de Fascia, l'é dassen l "santuarie" de la Val e l'é logà sul piz più aut del ciaslir sora Vich. L prum document che conferma sia esistenza l'é del 1237, e la é stata sagrèda del 1452. L'é da mirèr i desvalives depenc a fresch tant de fora che daìte. Apede la gejia de Sènt Ugèna l'é la capela de Sèn Moriz, che somea che sie l frabicat religious più veie de la Val amó en pe.

A Vich, te la frazion de Sèn Jan, l'é logà l'Istitut Culturèl Ladin "Majon di Fascegn" e l Museo Ladin. N muie carateristiches e particolères l'é la frazions de Valongia (dal latin "vallis longa") a 1,5 km dal zenter, co la cèses binèdes adum dintorn la bela gejiola del 1700 dedichèda a Sèn Jan Nepomuzen e Tamion ( fazile dal latin tabulatum = costruzion fata de brees de legn, donca per ladin tobià, bait da mont). L pìcol paisc, con na gejiola del 1600, dedichèda a la Sènta Trinità, l'é logà te n post maraveous da olache se pel veder jù duta la Val de Sot. L paìsc l'é dalonc presciapech 4 km da Vich su la strèda per jir forin Mont de Vich.

Foto fassanews.com

 
 

 

Design Fassa Media Comunicazioni Canazei