| |
Mìngol de storia
La
Valèdes de la Dolomites, olache jà tel temp de la
preistoria i omegn del mesolitich vegnìa per jir a la ciacia,
à vedù i prumes enciasamenc te l'Età del Bron
(1800 a.C.). Ence te Fascia se pel veder i resc' lascé da
omegn che aea na organisazion sozièla jà da la seconda
Età del Fer (V° sec. a.C.), delaìte de la cultura
retica; sia prejenza oramai la é stata confermèda
te desvalives lesc desche l Col di Pigui a Mazin.
L'ocupazion de la Rezia da pèrt
de Druso e Tiberio (15 a.C.) ge à permetù a la Romanità
de svilupèr sia azion de zivilisazion te chest raion, scomenzan
chel prozess de influenza tel lengaz che dò ge à permetù
a la jent che stajea te chesta valèdes de fèr nascer
chi che ades é chiamé idiomes retoromances o ladins.
Endèna l'Auta Età de mez
se à svilupà, sot l'influs di Longobarc, chela formes
de auto-goern particolères che é a la basa de la Comunità
Generèla de Fascia: chesta istituzions, che se à renforzà
canche l'é stat metù sù la Pieif, per centeneés
é stat dassen zentres de l'organisazion zivila e de la gejia.
A scomenzèr dal XI cent. Fascia
l'é doventà pèrt del Prinzipat Episcopèl
de Persenon, fora che Moena che, alincontra, à fat pèrt
de chel de Trent amàncol enscin al XII cent. La comunità
de Fascia à cognù se bater n gran pez contra l Piscop
de Persenon per mantegnir sie deric de autonomìa e de libertà,
che aea fondament tel fat che gran pèrt del teritorie, en
particolèr i bosc' e i pèscoi da mont, era de proprietà
de duc e da duc i vegnìa diretamenter controlé. Endèna
l temp modern, Fascia à spartì l medemo destin storich
de la autra valèdes ladines dintorn l Sela, tel chèder
politich-aministratif de l'Impèr Asburgich.
La veres de Napoleon, che les à vedù i fascegn verejèr
con gran coraje fin a la fin apede la trupes tiroleises per defener
sia "patria", les à abù desche éjit
che l'é stat tout jù i deric de la comunanza e la
istituzions locales de auto-goern.
Entorn la fin de l'800 la descorida de
la Dolomites da pèrt de geologs e esploradores à didà
a sparpagnèr fora per duta l'Europa l mit romantich de la
"Crepes Spavides", condizion ùtola per l scomenz
del turism te la Dolomites.
Ence te Fascia chisc prumes tentatives
i é stac morenté da la Gran Vera, che à segnà
a na vida zis ria i sudé fascegn: a scomenzèr dal
1915 l front dolomitich se aea logà dut enlongia jù
la Val, da la Marmolèda enscin ai coi de Boce.
L'agregazion del Tirol del sud al Regn
de la Tèlia à abù ries efec ence su la union
del popol ladin, che - dò aer perdù i veiores leames
economics co la provinzies de l'Imper - é stata spartida
fora te desvaliva aministrazions. Enceben che i à passà
tempes senestres, aldidanché presciapech 30.000 jent che
stèsc te la Valèdes dintorn l Sela (Badia, Gherdena,
Fascia, Fodom e Ampez) rejona amò ladin.
Seence che l'à desvalives livìe
de stravardament e de recognosciment giuridich, la comunanza ladina
la pel desmostrèr che n gran numer de jent vel palesèr
sia identità e svilupèr sie lengaz te duc i momenc
de la vita sozièla: te scola, tel ciamp de la informazion,
tel ciamp de la produzion editorièla, te la vita artistica.
La fegures moscia resc' storics metui fora tel Museo Ladin de Fascia
- l'Istitut Cultural Ladin de Vich.
|
|
 |
Storia e cultura
|
|
|
|