il comprensorio le novità gli uffici i comuni
 

Mìngol de storia

    La Valèdes de la Dolomites, olache jà tel temp de la preistoria i omegn del mesolitich vegnìa per jir a la ciacia, à vedù i prumes enciasamenc te l'Età del Bron (1800 a.C.). Ence te Fascia se pel veder i resc' lascé da omegn che aea na organisazion sozièla jà da la seconda Età del Fer (V° sec. a.C.), delaìte de la cultura retica; sia prejenza oramai la é stata confermèda te desvalives lesc desche l Col di Pigui a Mazin.
     L'ocupazion de la Rezia da pèrt de Druso e Tiberio (15 a.C.) ge à permetù a la Romanità de svilupèr sia azion de zivilisazion te chest raion, scomenzan chel prozess de influenza tel lengaz che dò ge à permetù a la jent che stajea te chesta valèdes de fèr nascer chi che ades é chiamé idiomes retoromances o ladins.
     Endèna l'Auta Età de mez se à svilupà, sot l'influs di Longobarc, chela formes de auto-goern particolères che é a la basa de la Comunità Generèla de Fascia: chesta istituzions, che se à renforzà canche l'é stat metù sù la Pieif, per centeneés é stat dassen zentres de l'organisazion zivila e de la gejia.
     A scomenzèr dal XI cent. Fascia l'é doventà pèrt del Prinzipat Episcopèl de Persenon, fora che Moena che, alincontra, à fat pèrt de chel de Trent amàncol enscin al XII cent. La comunità de Fascia à cognù se bater n gran pez contra l Piscop de Persenon per mantegnir sie deric de autonomìa e de libertà, che aea fondament tel fat che gran pèrt del teritorie, en particolèr i bosc' e i pèscoi da mont, era de proprietà de duc e da duc i vegnìa diretamenter controlé. Endèna l temp modern, Fascia à spartì l medemo destin storich de la autra valèdes ladines dintorn l Sela, tel chèder politich-aministratif de l'Impèr Asburgich.
     La veres de Napoleon, che les à vedù i fascegn verejèr con gran coraje fin a la fin apede la trupes tiroleises per defener sia "patria", les à abù desche éjit che l'é stat tout jù i deric de la comunanza e la istituzions locales de auto-goern.
     Entorn la fin de l'800 la descorida de la Dolomites da pèrt de geologs e esploradores à didà a sparpagnèr fora per duta l'Europa l mit romantich de la "Crepes Spavides", condizion ùtola per l scomenz del turism te la Dolomites.
     Ence te Fascia chisc prumes tentatives i é stac morenté da la Gran Vera, che à segnà a na vida zis ria i sudé fascegn: a scomenzèr dal 1915 l front dolomitich se aea logà dut enlongia jù la Val, da la Marmolèda enscin ai coi de Boce.
     L'agregazion del Tirol del sud al Regn de la Tèlia à abù ries efec ence su la union del popol ladin, che - dò aer perdù i veiores leames economics co la provinzies de l'Imper - é stata spartida fora te desvaliva aministrazions. Enceben che i à passà tempes senestres, aldidanché presciapech 30.000 jent che stèsc te la Valèdes dintorn l Sela (Badia, Gherdena, Fascia, Fodom e Ampez) rejona amò ladin.
    Seence che l'à desvalives livìe de stravardament e de recognosciment giuridich, la comunanza ladina la pel desmostrèr che n gran numer de jent vel palesèr sia identità e svilupèr sie lengaz te duc i momenc de la vita sozièla: te scola, tel ciamp de la informazion, tel ciamp de la produzion editorièla, te la vita artistica.

 

La fegures moscia resc' storics metui fora tel Museo Ladin de Fascia - l'Istitut Cultural Ladin de Vich.

 
 

Storia e cultura


 

Design Fassa Media Comunicazioni Canazei